COREY HARRIS “Blues intercontinental”

 COREY HARRIS “Blues intercontinental”

Tant a prop d’un delicat blues com de la màgia del reggae, els maridatges de la seva música són subtils i seductors, quasi perceptibles al tacte. Amb una exquisida tècnica de guitarra, el rigor creatiu de Corey Harris et condueix per un intens camí multidireccional on interpretar el seu elegant discurs.

 Per Quim Cabeza

 Amb un reguitzell enorme d’influències musicals, Corey Harris representa un dels valors més representatius del blues actual. Després d’un viatge a l’Àfrica a principi dels noranta, el guitarrista de Denver va retrobar-se amb les seves arrels, les mateixes que l’han cimentat creativament al llarg de la seva carrera professional. Amb un temperament càlid i proper, les seves composicions mostren el talent d’un blues sense fronteres.

 He llegit que durant anys vas estar escoltant molta música, de tot tipus, de gent com Charlie Patton, Booker White, Fred McDowell, Muddy Waters o Sleepy John Estes…

Vinc d’una família que escoltava molta música a casa… jazz, blues… A tot això el fet que els meus orígens estan prou barrejats, una mescla entre sang africana, nord-americana i xerokee; és a dir, un bon batibull de cultures, ja saps… Suposo que aquest fet també va ajudar a escoltar amb naturalitat tot tipus de música i que dins el que faig això es vegi reflectit. De fet, jo vaig començar a tocar la guitarra molt jovenet, encara que la primera guitarra de veritat no la vaig tenir fins que vaig complir dotze anys, ja saps, tocant dins l’església…, i que, vulguis o no, també va suposar una altra bona influència. Desprès venen els grups de rock que escoltes amb les amics…

Escoltant la teva música… és irremeiable parlar del teu vincle amb Àfrica i la teva estança al Camerun a principis dels noranta.

Va ser una experiència brutal, probablement una segona escola per a mi. Va ser una estança buscada i molt profitosa, de connexió i retrobament amb les meves arrels, i un vincle que continua viu.

He llegit que dos grans influències per a tu han estat, d’una banda en Mulatu Astatkese -el pare del Ethio-jazz-, i d’altra banda el soul de Bill Withers…

I tant. El primer per la gran capacitat que té en Mulatu per mesclar-ho tot, sigui el que sigui, i amb talent. I en Bill Withers…? D’entrada per la seva música i la personalitat que transmet. I per la coherència amb la qual va viure, sense oblidar mai els seus orígens de classe treballadora.

Ara que parles d’en Mulatu… Jo el vaig veure al Sonar fa un parell d’anys!! Amb un projecte que conjugava patronatge tradicional amb l’electrònica…

És capaç de qualsevol cosa aquest paio!

Ha vist el documental dedicat a Bill Withers, Still Bill?

Ostres quina passada…!! Em va encantar…

Quan vas tornar de l’Àfrica, vas començar una etapa de clubs per acabar firmant per Alligator…

Vaig estar tocant força temps per tot tipus de locals i clubs dels Estats Units fins que va sortir l’oportunitat de gravar el meu primer treball amb Alligator, Beetween Midnight and Day al 1995. Sens dubte, aquet fet em va ajudar molt al principi de la meva carrera; sobretot pel que fa a concerts i a la possibilitat de sortir fora els Estats Units amb la meva música.

 Tinc entès que el 2002 vas treballar amb el Ali Farka Touré dins aquell disc anomenat Mississipi to Mali (Rounder).  Un títol prou èxplicit on barrejar la música tradicional malinesa amb el blues…

Va ser una gran experiència trobar el Ali Farka (Touré). De fet, les nostres companyes discogràfiques van ser les responsables de posar-nos en contacte i així poder treballar plegats per a aquest projecte. Molts músics han buscat la relació de diferents gèneres musicals… De fet, jo portava temps rumiant com connectar el blues del delta amb la música tradicional del oest africà…; fins que en va sortir aquest disc. Un altre factor important dins el treball va ser tenir la possibilitat de comptar amb músics provinents dels dos continents –Ali Magassa (veu i guitarres); Ali Farka Touré (veu i guitarres); Shardé Thomas (voeus i fife); Otha Andre Evans (baix i veus); Bobby Rush (harmònica); Aubrey Turner (bateria i percussions); Sam Carr (percussions); R.L. Boyce (percussions); Darrell Rose (percussions); Souleyman Kane (percussions i veu)-, sens dubte, aquest fet va acabar d’arrodonir la feina.

Crec que Mississipi to Mali ve bastat relacionat amb la teva participació dins un episodi de la sèrie que Martin Scorsese va dedicar al blues. Surts fent un tema amb en Otha Turner que exemplifica molt bé tot això del que estem parlant…

I tant. És important tenir clar on estan els orígens i les arrels de la cultura afroamericana. De fet, si analitzes la mateixa paraula “afro-americana” et confirma tot això que estem parlant. És aquest fet el que em mou…, el que em motiva i em connecta amb les meves arrels culturals. Suposo que dins el guió d’una sèrie dedicada al blues era inevitable que sortissin diferents musics, de diferents generacions i que exemplifiquen aquest tret cultural. És més, i no parlo només del blues…, el gospel, el jazz, així com el r&b, el funk o el soul són gèneres que sorgeixen d’Àfrica i les seves arrels; és un fet irrefutable. Durant un temps, la sèrie d’en Scorsese em va servir d’inspiració, descobrint coses que desconeixia i que actualment m’apassionen del blues. A tot això, el fet que fos per mi una gran oportunitat participar-hi i poder mostrar les meves inquietuds.

Corey Harris “Mississipi to Mali”

També voldria parlar de la teva col·laboració dins el disc-tribut a Johnny Cash, Johnny Cash: A tribute to Johnny Cash (Northern Blues, 2003)…

Molta gent té la referència musical de Johnny Cash com una gran influencia per als musics de country i rock però, i no només per la seva música –que també- les seves increïbles lletres han influenciat a musics provinents d’altres estils musicals. Bé, suposo que és aquest fet el que el fa tant gran… Sigui com sigui, la meva decisió en col·laborar dins aquest disc va venir propiciada per aquest fet. Jonnhy Cash és un tipus que sempre m’ha interessat per la manera de compondre i com traslladava els seus sentiments sobre les melodies de les seves cançons. Reconec que la seva vessant més fosca musicalment parlant- no m’ha interessat tant com el personatge de carretera, saps que et vull dir, oi? Tant és, el que m’interessava era el compositor i el fet d’entrar dins un projecte aparentment llunyà per a mi, però absolutament interessant.

Desprès de gravar uns quants àlbums amb Alligator com Fish ani’t Bitin’ (1997),  Greens from the Garden (1999) o aquell disc a quatre mans amb en Henry Butler –Vu-Du-Menz (Alligator, 2000)-, de cop i volta, decideixes gravar que el teu primer treball en directe amb una nova companyia, Njumba.

En aquest cas, les coses van anar així. No va ser una decisió premeditada. Live at Starr Hill (2001) es va publicar perquè em va semblar que era un bon moment per treure alguna cosa en viu..

Desprès d’aquell excel·lent treball, Downhome Sophisticated (Rounder, 2002) el 2005 vas editar Daily Bread (Rounder)… Probablement el teu disc més eclèctic…

Daily Bread (el pà de cada dia), va ser un treball eclècticament buscat, on pràcticament cada tema era un món, una cultura on aferrar-se. Volia fer un còctel d’estils dins una mateixa sonoritat. Sí, mixtura premeditada!

També has col.laborat amb gent com Billy Bragg o Wilco dins un projecte ben curiós en tribut a Woody Guthrie…

Em va semblar un projecte molt interessant envers un personatge excepcional com va ser en Guthrie (Woody). Haig de reconèixer que l’experiència va ser molt enriquidora a tots els nivells, no només pel fet de repassar el material d’en Guthrie sinó pel fet de compartir moltes coses amb musics provinents d’altres mons…

Parlem una mica del teu darrer treball…

Bé, l’últim és l’últim i sempre el veus com el millor que has fet… Crec que és coherent amb tot el que fet fins ara i segueix l’estel·la creativa que he portat durant aquests anys.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s